TRIPTIC

DIBUIX ARBRE

LA LLEGENDA

       LA CABRA D’OR

Fa molt de temps  hi vivia en el castell de Carmensó a Vilajuiga un rei moro molt famós. Tenia un gran tresor d'or que ho havia aconseguit amb les batalles que guanyava a altres senyors i els feia entregar el seu or.

Com tenia tant, va encarregar que li fessin, amb una part d'aquest or, una cabra tan gran com de les de veritat, tota d'or en el gran saló del castell.

Però va arribar un dia que va haver de fugir del castell perquè el va guanyar un rei cristià. Com es volia emportar tot el seu tresor va carregar els cavalls, però  quan  li va tocar carregar la cabra els cavalls quedaven rebotats de tant de pes. Així que va decidir emportar-se la cabra, amb ajuda d'uns criats, a peu a través d'uns passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar fins a Port de la Selva.
Diu la llegenda que el rei moro no va arribar mai al mar i que els criats i la cabra d'or van quedar atrapats en aquells passadissos.

              ELS AMANTS DEL BAUSEN

La llegenda més bella que conta la gent gran de la Vall d'Aran fou real com la vida mateixa i tingué lloc a Bausen (Baix Aran) a principis del segle XX, quan l'Església encara tenia un gran poder sobre la vida dels feligresos.
Als anys vint, dos joves d'aquest bonic poble es van enamorar tan tendrament que van captivar els seus veïns, que admiraven profundament l'amor que els dos promesos es professaven.
Un dia van decidir casar-se, però el capellà els va exigir una gran quantitat de diners com a dispensa pel fet d'estar emparentats, encara que fos un parentiu llunyà, i no va cedir a les súpliques dels dos enamorats.
Aquests van decidir seguir amb el seu amor i viure junts, fins que ella va emmalaltir i morir amb només 33 anys, i el capellà no accedí a donar-li santa sepultura al cementiri del poble.
Davant la desesperació i la indignació d'ell, tots els veïns (sense cap excepció) cavaren una altra fossa i l'enterraren amb tota dignitat al cementiri civil on reposa, i on cada any el fill, fruit de l'amor que van viure, diposita flors fresques.

 LA PEDRA DELS 9 FORATS

A les afores de Viella, va haver una baralla entre Sant Miquel i el dimoni. A la ribera oriental del riu Nère, es troba una pedra de un color blanquinós amb uns petits forats.

Segons aquesta llegenda, Sant Miquel es va trobar amb el dimoni i van decidir fer una competició a veure qui tenia millor punteria. És tractava de llençar pedres a un lloc determinat. Qui guanyes, com a premi, s'enduria les ànimes dels aranesos.

Van decidir que cadascun llençaria nou pedres. El dimoni va perdre per nou a un. L'únic encert del dimoni encara que tot i que no l'han sabut trobar: és la Roca d'Espuga. En canvi, sant Miquel va encertar tots els cops, per això l'anomenen roca dels nou forats que presenta en tan poc espai nou coves suficientment grans i ben formades.

MÚSICA TRADICIONAL

     LA DANSA

A partir de el vídeo que ens ha mostrat la professora a classe, hem respost diferents preguntes.

Al vídeo hi havien diferents instruments com dos violí,  un flautí, una guitarra, un sa de gemecs i dos acordions. Té quatre parts.Han  tocat dues cançons diferents i ho han fet dos cops. Una de les cançons és coneguda. EL NOI DE LA MARE.

La polca d'Ours es de França i Ours significa os.  
A la classe hem ballat un ball típic de França. Ens a semblat divertit ballar-lo i ens ho em passat molt be

RECEPTES TIPIQUES DELS PIRINEUS

PEUS DE PORC AMB BOLETS

INGREDIENTS:                            

•        2  peus de porc
•        400 grams de rovellons
•        2 cebes mitjanes
•        1 fulla de llorer                     
•        2 grills d'all
•        1 tomàquet madur
•        1/2 got de vi
•        sal i pebre negre
•        julivert

•    PER FER LA PICADA
•        6 o 7 ametlles
•      1 grill d'all
•        1 mica pebre vermell

SOM-MI

Posar a bullir els peus tallats amb una cassola coberts d'aigua, afegir la ceba tallada per la meitat, un grill d'all, la fulla de llorer uns granets de pebre i una mica de sal. Coure a foc lent de 1 1/2 hora a 2 hores.

Picar l'altra ceba i fer un sofregit a foc lent. Quan agafi color afegir un grill d'all picat i el tomàquet pelat i tallat a trossets petits.

Quan tinguem el peus cuits i tous, trèiem els ossos mes grossos i afegim al sofregit, a continuació tirem el vi fins que s'evapori, ho reguem amb un cullerot del brou de bullir els peus i salpebrem.

A mitja cocció afegim la picada ( ametlles, 1/2 grill d'all i el pebre vermell) diluïda amb una mica del brou.

Mentrestant coem els rovellons a la planxa o amb una paella amb una mica d'oli i espolsat amb julivert picat.

Deixeu coure lentament uns 5 minuts i afegim els bolets, deixem coure 5 minuts més. Per tant de barrejar els sabors.

Servir calent.

RUTES

RUTES

CAMÍ DE VIDANOVA

El Camí de Vidabona és un branal del tram del Camí al Ripollès que comença a Sant Joan de les Abadesses i acaba a Ripoll, transcorrent principalment per Ogassa. En aquesta ruta podem trobar paisatges de gran bellesa i valor natural com fagedes, rieres, la Serra Cavallera, la Serra de Sant Amand etc i tambe podem trobar continguts culturals (monestirs de Sant Joan de les Ab. i de Ripoll, esglésies romàniques d'Ogassa etc.)

ALTA GARROTXA

El brancal de l'Alta Garrotxa recorre els municipis de Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, Montagut i Oix, Beget i Camprodon fins a enllaçar amb sant Pau de Seguries.

CAMINADA ENTRE PUIGCERDÀ I LA GARRIGA

Caminada entre Puigcerdà i la Garriga, en aquesta ruta podeu gaudir els diferents paissatges. El primer lloc on podeu passar es la gran plana de Cerdanya i la collada de Toses que dona pas al Ripollès, amb els cims nevats, les pastures verdes i amb els remats pastant, els rius especialment el Ter, que hem anat seguint durant el tram fins arribar a la comarca d’Osona, que hem creuat en mig dels camps de conreu i continuant cap al riu Congost, fins arribar a la Garriga, que dona pas a la gran plana del Vallès.

L'ACORDIÓ

L'ACORDIÓ

L’acordió és un instrument de vent amb teclats o botons. Està format per dues caixes de fusta amb tecles o pistons unides per una manxa de cartró. El so es genera per un corrent d’aire provocat per la manxa. Aquest corrent fa vibrar unes llengüetes metàl·liques o inxes que produeixen les diferents notes musicals.

Hi ha dos tipus d'acordió: el diatònic i el cromàtic.

Si volgués tocar un acordió diatònic, per canviar de nota, ho podria fer quan l'obrís o el tanques. En canvi si volgués tocar l'acordió cromàtic hauria d'esperar a tronar obrir per canviar de nota.

La primera trobada que es va organitzar a la plaça d'Arsèguel a l'any 1976 va ser una trobada dels últims acordionistes del Prineu. En aquests últims anys s'han anat repetint aquestes trobades. Aquestes trobades es fan el 29,30 i 31 de Juliol.