LA LLEGENDA

       LA CABRA D’OR

Fa molt de temps  hi vivia en el castell de Carmensó a Vilajuiga un rei moro molt famós. Tenia un gran tresor d'or que ho havia aconseguit amb les batalles que guanyava a altres senyors i els feia entregar el seu or.

Com tenia tant, va encarregar que li fessin, amb una part d'aquest or, una cabra tan gran com de les de veritat, tota d'or en el gran saló del castell.

Però va arribar un dia que va haver de fugir del castell perquè el va guanyar un rei cristià. Com es volia emportar tot el seu tresor va carregar els cavalls, però  quan  li va tocar carregar la cabra els cavalls quedaven rebotats de tant de pes. Així que va decidir emportar-se la cabra, amb ajuda d'uns criats, a peu a través d'uns passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar fins a Port de la Selva.
Diu la llegenda que el rei moro no va arribar mai al mar i que els criats i la cabra d'or van quedar atrapats en aquells passadissos.

              ELS AMANTS DEL BAUSEN

La llegenda més bella que conta la gent gran de la Vall d'Aran fou real com la vida mateixa i tingué lloc a Bausen (Baix Aran) a principis del segle XX, quan l'Església encara tenia un gran poder sobre la vida dels feligresos.
Als anys vint, dos joves d'aquest bonic poble es van enamorar tan tendrament que van captivar els seus veïns, que admiraven profundament l'amor que els dos promesos es professaven.
Un dia van decidir casar-se, però el capellà els va exigir una gran quantitat de diners com a dispensa pel fet d'estar emparentats, encara que fos un parentiu llunyà, i no va cedir a les súpliques dels dos enamorats.
Aquests van decidir seguir amb el seu amor i viure junts, fins que ella va emmalaltir i morir amb només 33 anys, i el capellà no accedí a donar-li santa sepultura al cementiri del poble.
Davant la desesperació i la indignació d'ell, tots els veïns (sense cap excepció) cavaren una altra fossa i l'enterraren amb tota dignitat al cementiri civil on reposa, i on cada any el fill, fruit de l'amor que van viure, diposita flors fresques.

 LA PEDRA DELS 9 FORATS

A les afores de Viella, va haver una baralla entre Sant Miquel i el dimoni. A la ribera oriental del riu Nère, es troba una pedra de un color blanquinós amb uns petits forats.

Segons aquesta llegenda, Sant Miquel es va trobar amb el dimoni i van decidir fer una competició a veure qui tenia millor punteria. És tractava de llençar pedres a un lloc determinat. Qui guanyes, com a premi, s'enduria les ànimes dels aranesos.

Van decidir que cadascun llençaria nou pedres. El dimoni va perdre per nou a un. L'únic encert del dimoni encara que tot i que no l'han sabut trobar: és la Roca d'Espuga. En canvi, sant Miquel va encertar tots els cops, per això l'anomenen roca dels nou forats que presenta en tan poc espai nou coves suficientment grans i ben formades.